La part més maca de la ruta que us presentem avui, és principalment la que passa per la Catalunya Nord. Les carreteres més interessants les trobem a partir de Ripoll.
Us deixo, com sempre, el mapa de la ruta.
El primer lloc on parem és Sant Joan de les Abadesses, una vila situada al sud-est de la comarca del Ripollès, en un entorn de vall prepirinenca a la llera del riu Ter. Compta amb un important patrimoni medieval vinculat al Monestir de Sant Joan de les Abadesses, a partir del qual s'originà la població que en prengué el nom.
El pont vell de Sant Joan de les Abadesses el trobem a peu de carretera, i és digne d'una parada. Les bases d'aquest pont daten del 1138, quan es va
acabar la
construcció del pont romànic que donava entrada a la vila. Malmès pel
terratrèmol del 1428, va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada
molt esvelta que el converteix en el pont gòtic de més llum de la
península. Al final de la Guerra Civil va ser dinamitat i el 1976 es va
reconstruir fidelment, amb la volta gòtica i les petites arcades del
pont romànic. Uns centenars de metres més enllà, seguint la carretera que passa pel mig de la vila, trobem l'església de Sant Pol, que està en runes.
Sortim de Sant Joan de les Abadesses i continuem fins a Camprodon, on decidim que és hora d'esmorzar. Camprodon és un municipi de la comarca del Ripollès que es situa a la Vall de Camprodon. Aquest municipi està ple de sorpreses de tota mena, cultura, senderisme, comerç, ..., de tot i per tots els gustos. També compta amb un fill ben il·lustre: el famós compositor Isaac Albéniz (1860-1909). La imatge més característica de la vila és la del Pont Nou (segle XII) sobre el riu Ter.
Ben satisfets després del esmorzar i el cafè, seguim la ruta cap a la frontera francesa, per on hi accedirem pel famós Coll d'Ares. Aquest va ser un punt de pas de 100.000 exiliats republicans , entre mitjans de gener i el 13 de febrer de 1939, es calcula que la meitat eren civils i l'altre meitat soldats i carabiners. Tots ells fugien del cop d'estat franquista.
Informació i placa per no oblidar la memòria històrica.
Entrem a França !!! La carretera és bonica, però l'asfalt està una mica deteriorat, per tant, mentrestant no el renovin, aneu amb compte.
El primer poble que ens trobem, per cert molt interessant, és Prats de Molló i la Presta, un municipi català de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Hi podem visitar el centre històric, el Fort de la Guàrdia i l'Església de Santa Justa i Santa Rufina, d'entre d'altres coses interessants.
Pont d'entrada al municipi, on podem veure al fons l'Església de Santa Justa i Santa Rufina.
Detall de la muralla de defensa de la vila.
Al fons de la foto es pot apreciar el Fort de la Guàrdia.
Ara ja una miqueta cansats, i amb inicis de dolor a les parts baixes, enfilem cap a Catalunya. Les carreteres són molt boniques, estan plenes de vegetació i són molt divertides per a qui li agradi les corbes. Traspassem una altra vegada la frontera i ens parem a refrescar-nos una mica a Maçanet de Cabrenys. Aquí hi podem visitar l'església de Sant Martí que pertany al romànic tardà i fer senderisme, d'entre altres opcions.
El 1834 es va col·locar, al bell mig de la plaça, la maça d'en Rotllà, l'heroi carolingi. És una vara de ferro gruixuda, de més de 5 metres d'alçada, amb una anella al capdamunt per penjar-hi un fanal que ja no hi és. Segons la llegenda, un dia Rotllà la va llençar des del pont de Ceret; segons d'altres, des del castell de Cabrenys, a Serrallonga (Vallespir). Mentre la llençava va dir: "Allà on la meva maça caurà, Maçanet de Cabrenys serà". Us deixem la foto de la maça.
Ara ja, reposats i refrescats, ens posem en marxa per tornar cap a casa.
Aquesta moto ruta tranquil·la, és una miqueta llarga, però té molts punts interessants que la fan viva i relaxant a la vegada. Esperem que uns hagi agradat.
SALUT I MOTOS A TOTS/ES
Ben satisfets després del esmorzar i el cafè, seguim la ruta cap a la frontera francesa, per on hi accedirem pel famós Coll d'Ares. Aquest va ser un punt de pas de 100.000 exiliats republicans , entre mitjans de gener i el 13 de febrer de 1939, es calcula que la meitat eren civils i l'altre meitat soldats i carabiners. Tots ells fugien del cop d'estat franquista.
Informació i placa per no oblidar la memòria històrica.
Entrem a França !!! La carretera és bonica, però l'asfalt està una mica deteriorat, per tant, mentrestant no el renovin, aneu amb compte.
El primer poble que ens trobem, per cert molt interessant, és Prats de Molló i la Presta, un municipi català de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Hi podem visitar el centre històric, el Fort de la Guàrdia i l'Església de Santa Justa i Santa Rufina, d'entre d'altres coses interessants.
Pont d'entrada al municipi, on podem veure al fons l'Església de Santa Justa i Santa Rufina.
Detall de la muralla de defensa de la vila.
Al fons de la foto es pot apreciar el Fort de la Guàrdia.
Ara ja una miqueta cansats, i amb inicis de dolor a les parts baixes, enfilem cap a Catalunya. Les carreteres són molt boniques, estan plenes de vegetació i són molt divertides per a qui li agradi les corbes. Traspassem una altra vegada la frontera i ens parem a refrescar-nos una mica a Maçanet de Cabrenys. Aquí hi podem visitar l'església de Sant Martí que pertany al romànic tardà i fer senderisme, d'entre altres opcions.
El 1834 es va col·locar, al bell mig de la plaça, la maça d'en Rotllà, l'heroi carolingi. És una vara de ferro gruixuda, de més de 5 metres d'alçada, amb una anella al capdamunt per penjar-hi un fanal que ja no hi és. Segons la llegenda, un dia Rotllà la va llençar des del pont de Ceret; segons d'altres, des del castell de Cabrenys, a Serrallonga (Vallespir). Mentre la llençava va dir: "Allà on la meva maça caurà, Maçanet de Cabrenys serà". Us deixem la foto de la maça.
Ara ja, reposats i refrescats, ens posem en marxa per tornar cap a casa.
Aquesta moto ruta tranquil·la, és una miqueta llarga, però té molts punts interessants que la fan viva i relaxant a la vegada. Esperem que uns hagi agradat.
SALUT I MOTOS A TOTS/ES
