divendres, 14 d’agost del 2015

Monestir de Santa Maria de Ripoll, Camprodón i Beget (Alta Garrotxa)

Descripció:

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat de Ripoll, Catalunya. El monestir, fundat cap a l'any 880 pel comte Guifré el Pilós- segurament sobre un de l'època visigòtica (589) destruït pels àrabs-,va esdevenir lloc d'enterrament dels comtes de Barcelona i Besalú i un centre cultural de scriptorium molt important de la Catalunya medieval, amb una projecció a l'alçada d'altres abadies europees d'aquest període com Saint-Denis, Fleury o Montecassino. Va ser declarat bé cultural d'interès nacional l'any 1931.
L'edifici va passar per diverses ampliacions, reformes i reconstruccions degudes a falta d'espai, incendis, pillatges i finalment profanacions de tombes durant la guerra civil espanyola, per la qual cosa del gran conjunt monàstic només resten la basílica i el claustre reconstruïts i l'edifici adossat al claustre, antic habitatge del vicari i en l'actualitat seu de l'ajuntament de la vila.
Al segle XII es va realitzar una nova portalada en forma d'arc de triomf i que és tinguda com una gran obra de l'escultura romànica monumental a Catalunya, amb la imatge central superior de la Maiestas Domini, l'apostolat i escenes de l'Antic Testament.

Camprodon és un municipi de la comarca del Ripollès. Se situa a la Vall de Camprodon, al cor dels Pirineus orientals. L'entitat de població principal és la vila de Camprodon, que es troba travessada pel riu Ter i el seu afluent, el Ritort. Te gran quantitat de llocs d'interès Monestir de Sant Pere, Edificis modernistes, etc ...
Camprodon fou el lloc de naixement del compositor Isaac Albéniz i de l'escultor Joaquim Claret i Vallès


Beget és un poble de l'Alta Garrotxa, amb municipi propi fins a l'any 1969, en què fou agregat al terme municipal de Camprodon (Ripollès). Situat a la capçalera del riu de Llierca, les seves cases de pedra s'agrupen al voltant de la riera de Beget.
És una obra del municipi de Camprodon (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La ruta:



En definitiva, una altra ruta per gaudir de la natura i culturitzar-nos una miqueta.

En arribar a Ripoll, a part de poder admirar el monestir i la seva façana, vàrem tenir la gran sort que feien una fira Medieval.



Si, també ens hem apuntat a la moda del selfie.


A la fira trobem parades d'alimentació, artesans ...


I música tradicional.


Una vegada reposats i alimentats, vàrem seguir la ruta en direcció a Camprodon per arribar a la carretera que ens porta cap a Beget i Oix. Aquesta és una carretera estreta i plena de corbes, on la natura és tan espesa que sembla que vulgui recuperar el tros de terra que li ha pispat l'asfalt. 



Parada obligatòria per admirar el paisatge.
 




El verd és exuberant i frondós.


Entre el verdor de les muntanyes treu el cap l'església de Sant Cristòfol de Beget.


Passejant pel poble, et creues vàries vegades amb la riera de Beget, la qual durant aquesta època de l'any està plena de gent que s'hi refresca de la calor de l'estiu.






Descansant i hidratant-nos abans d'iniciar el camí de tornada.


Aquesta és una de les rutes més boniques que hem fet, no pares de gaudir del paisatge i les joies arquitectòniques de Catalunya.

Salut i fins la propera ruta.

dilluns, 18 de maig del 2015

Muntanyes de Prades i el monestir de Poblet

Descripció:

Les Muntanyes de Prades, amb una extensió d'aproximament 260 km2, constitueixen el segon Espai d'Interès Natural més important del sud de Catalunya. Aquest conjunt orogràfic, estructurat per les valls dels rius Siurana, Brugent i Glorieta, acull una gran biodiversitat de flora i fauna.
Un territori habitat des d'antic, ple llegendes i d'història, on hi destaca l'enclavament del monestir de Poblet.

La ruta:




En aquest cas, l'objectiu era gaudir de l'entorn de les muntanyes de prades, un paratge natural impressionant, envoltat d'una natura frondosa i verda.Si és veritat que inicialment el trajecte el varem recórrer per l'avorrida autopista, tot va quedar compensat per la petita carretera que travessa el parc, i que com a colofó et porta al fantàstic monestir de Poblet.





Aquestes fotografies afegides no són nostres, però són les que hauríem fet per mostrar la bellesa de l'entorn.

Aquí si que ens teniu en una pausa del recorregut:



Esperem que trobeu aquesta ruta del vostre interès, ja que és molt bonica i a part de gaudí de la natura, podeu enriquir-vos cultralment amb la visita del monastir.

Salut i motos

dilluns, 16 de febrer del 2015

La collada de Toses - Castellà de n'Hug

La ruta:



Aquesta vegada la nostra idea era fer un tram de la collada de Toses, i parar a esmorzar en un restaurant que ens havien comentat que es menjava molt bé, al principi de la carretera de la collada, però mai aconseguíem localitzar. Aquesta vegada SI !!!, per fi, és el restaurant Ca l'Anna, que es troba a Ventolà.



Una vegada satisfets, seguirem la nostre ruta fins a les pistes de La Molina, on varem fer una petita parada.



 A continuació ens dirigirem a Castellar de n'Hug, on hi neix el riu Llobregat. És una població bonica i amb botigues típiques de records.




Seguirem i passarem per la Pobla de Lillet, on es pot parar a gaudir del Pont Vell i altres llocs d'interès de la població.

Tota aquesta ruta està plena de paisatges bonics i curiosos, però el que ens va sobtar més va ser el vent que ens varem trobar en el pas de La Molina a Castellar de n'Hug, molt fort i incòmode per anar amb la moto. Per tant, ja ho sabeu, si hi heu de passar mireu a la predicció del temps si farà vent.

Salut i motos

dijous, 29 de gener del 2015

Serra de Castelltallat i el seu observatori astronòmic

Descripció:

La Serra de Castelltallat està situada entre l'oest del Bages i el sud del Solsonès. La major part de la serralada pertany al municipi de Sant Mateu de Bages mentre que la part més occidental es troba dins els municipis de Pinós i la Molsosa. Viquipèdia
Província de Barcelona


 

Bé, aquí teniu la primera ruta.
Normalment ens trobem en un punt de partida diferent, en funció del recorregut que hem pensat prèviament, ja que tots dos vivim en poblacions diferents i força distants. En aquest cas fou a una benzinera de l'àrea de servei de Bellaterra.
Un aspecte interessant per nosaltres és el poder fer un bon esmorzar, degut a que moltes vegades no tenim hora per dinar, tot va en funció de la gana i la possibilitat de trobar un bon lloc per dinar. Un restaurant que gairebé sempre parem a fer l'esmorzar quan passem per aquesta part de Catalunya, és el Restaurant La Llar, a El Bruc.
Una vegada satisfet el nostre estomac, enfilem cap el nostre destí, la Serra de Castelltallat. És un ruta fantàstica, amb corbes i carreteres estretes, plenes de natura i uns paisatges molt bonics. També s'afegeixen algunes aromes de camp i granja quan passes a prop d'aquests, però això és un mal menor amb comparació de la tranquil·litat i el relax que et dona la contemplació de la natura. Dins d'aquest recorregut, vàrem fer un parell de parades.
La primera a una creu que vàrem trobar pel camí:


La segona a l'observatori astronòmic de Castelltallat:


D'on vàrem poder observar una part de la Serra.



Si us decidiu, esperem que us agradi.
Salut i motos.

diumenge, 18 de gener del 2015

Amics i companys

Aquí us deixem una foto dels culpables d'aquest bolc. Com podeu veure, els dos som uns "bellezones", je je je.

divendres, 16 de gener del 2015

Benvinguts/des

Ens presentem, som en Dani i en Jordi. Ens agrada anar amb moto i quan ens és possible i ens ho podem combinar entre els dos, planifiquem una Moto Ruta Tranquil·la i ens posem en marxa. En aquest bloc, anirem mostrant les rutes que fem, i així les compartirem amb altres aficionats a les motos als que els pugui semblar interessants per passar un dia gaudint d'una Moto Ruta Tranquil·la. El motiu de que li diguem Tranquil·la, és que sempre busquem el poder gaudir de paisatges naturals i la natura, per això, intentem utilitzar el menys possible les autopistes o autovies, sempre que podem, escollim les carreteres secundàries o locals. La velocitat NO és el nostre objectiu.

Salutacions d'en Dani i en Jordi